Unitat d'Ozó-teràpìa

Què és l’ozó mèdic?

L’ozó és un gas dels que constitueixen l’atmosfera. La seva molècula està formada per tres àtoms d’oxigen. L’ozó mèdic és una barreja d’ozó amb oxigen en una proporció que ha demostrat tenir acció antisèptica, analgèsica i immunomoduladora.

L’ozó té els efectes següents en l’organisme:

  • Oxigenant

  • Revitalitzant

  • Antioxidant

  • Immunomodulador

  • Regenerador

  • Analgèsic

  • Antiinflamatori

  • Antisèptic

Per a què s’utilitza?

L’ozó va ser utilitzat en medecina inicialment com a desinfectant i cicatritzant. Actualment s’han trobat resultats favorables en diverses patologies en les quals es necessita controlar simptomatologia crònica, allarga els períodes asimptomàtics i evita el dolor i els rebrots.

L’ozonoteràpia millora la qualitat de vida i la capacitat de treball, alenteix els processos fisiològics que es produeixen en l’organisme i condueixin al seu envelliment natural.

Tractaments

  • Lumbàlgies i ciatàlgies

  • Hèrnies discals

  • Artritis i artrosi

  • Fibromiàlgia i cansament crònic

  • Psoriasi

  • Neuropatia diabètica

  • Úlceres vasculars

  • Herpes zòster

  • Malalties cròniques

  • Dolors de difícil tractament

  • Teràpia antienvelliment i cel·lulitis

Com s’aplica?

Depenent de la patologia i després d’una avaluació de cada pacient, les vies d’administració poden ser: tòpica, infiltració articular, infiltració de la musculatura paravertebral, discolisi i endovenosa. Aquestes tècniques poden utilitzar-se soles o combinades i en general comprenen cicles d’entre 5 i 15 sessions.

Infiltració paravertebral o articular: Simple infiltració local de la zona afectada.

Discolisi: s’utilitza en pacients amb hèrnia discal, per al tractament dels quals s’avalua la necessitat d’aquest procediment i després d’haver-se descartat altres vies d’administració. Es tracta de l’aplicació d’ozó dintre dels disc intervertebral mitjançant un procediment quirúrgic menor en el quiròfan.

Autohemotransfusió: s’extreu una mostra de sang del pacient mitjançant la tècnica adequada i es tracta amb ozó, posteriorment es readministra deforma endovenosa com si es tractés d’una transfusió, però de la mateixa sang del pacient (exempta de riscos de contagi).

Tòpica: és l’aplicació de l’ozó per contacte amb la pell o mucosa afectada. S’utilitza per al tractament de les úlceres vasculars habitualment en cames o per al tractament de diverses patologies mitjançant insuflació per via rectal o vaginal.